Desdoblament del grup o dos mestres dins l'aula?

Un dels temes que més debat generen en el món del suport educatiu, és tal vegada el de quin tipus de suport és el que afavoreix tant als alumnes amb necessitats i a la resta de grup.

L’ideal seria fer ús de metodologies tan obertes com per poder incloure a tots els nins d’una mateixa classe, i naturalment, aquestes metodologies serien tractades dins d’un mateix espai, sense treure a ningú de la classe.

El que no podem evitar és pensar en les dificultats que suposa treballar d’aquesta manera. Aconseguir programar classes prou obertes per a tots i que funcionin, i ens donin resultats exitosos, requereix molta feina darrere per part del mestre tutor, sempre coordinant-se amb el mestre de suport.

Podem considerar el fet de desdoblar el grup sempre i quan els alumnes que surtin de l’aula treballin el mateix que els que queden, i que, els grups siguin heterogenis sense considerar si els alumnes que surten tenen algun tipus de dificultat. Així doncs, fer un desdoblament ens ajudarà a treballar amb grups més reduïts.

D’aquesta manera aconseguirem que els nins amb dificultats treballin amb els seus companys sense ser exclosos, i a la vegada, tots els alumnes podran treballar, alguns dies amb la figura de mestra tutora i d’altres vegades amb la de mestra de suport.

Les conseqüències de treballar fent desdoblament de grups homogenis poden ser greus. Es poden produir problemes en la socialització, o situacions on els nins que surten de l’aula amb freqüència sofreixin comentaris o actituds negatives per part de la resta de l’alumnat.

En resum, consider que ambdós mètodes de suport són vàlids, sempre i quan els desdoblaments es realitzin en grups heterogenis, i que si es decideix deixar les dues figures dins l’aula, es treballi de forma que els alumnes amb necessitats no es sentin discriminats.

Un resum de les idees de la meva reflexió anterior es veuen plasmades al següent enllaç:

Tipus de suport amb dos mestres al l'aula. Teresa Huguet