Les meves tasques com a "mestra de suport" a les pràctiques

Una de les tasques que he desenvolupat durant el període de pràctiques és la tasca de mestra de suport. El fet de que la mestra de suport del centre no estigui present a la meva aula durant totes les sessions ha fet que m’hagi hagut de fer càrrec d’alguns alumnes amb necessitats durant algunes sessions on la tutora estava fent classe per a la resta. Això ho ha provocat el fet de que les sessions no estiguin a l’abast de tots.

Aquest tipus d’activitat d’educació individualitzada que he hagut de desenvolupar m’ha conduit a que conegués més d’aprop a aquests alumnes que tal vegada quan estan amb la resta de grup passen més desapercebuts, ja sigui perquè els hi costa més xerrar o perquè no entenen el que s’està fent.

He hagut de pensar estratègies o formes de treballar el mateix que la resta però d’una forma més simple o simplement, d’una forma diferent, per a que ho pugui entendre. M’he hagut d’armar de paciència, repetir les coses moltes vegades i tenir present en tot moment les dificultats que té aquell alumne que no li permeten captar les informacions ni tampoc pensar de forma raonada abans de donar qualsevol resposta al que li demanis.

No és gens fàcil, tal vegada perquè no tenc rodatge amb nins d’aquestes característiques o perquè realment acab d’entrar com aquell que diu dins del món de suport. També cal dir que aquesta opció d’enviar el nin amb NESE amb la mestra de suport, o en aquest cas amb la practicant, és la més fàcil, però tot i així la tasca no ho és gens.

El suport al meu centre de pràctiques

El meu centre de pràctiques és un macrocentre, de tres línies, que no té una línia de suport definida. Podria definir aquest suport com una tasca poc organitzada; es nota que no hi ha una coordinació entre mestra de suport i tutora. La mestra de suport arriba a l’aula, i demana a veure que té pensat fer la tutora, i si ella creu que és necessari que quedi a ajudar als nins amb més dificultats. En tot cas, si queda a l’aula no s’encarrega única i exclusivament dels nins que tenen problemes.

Altres dies, la mestra de suport arriba i comença a nombrar als nins que han de sortir de l’aula, juntament amb la resta de nins amb dificultats de la resta de nivell. S’envan a l’aula de suport i allà solen fer activitats per reforçar la lectoescriptura i a vegades de matemàtiques.

Personalment, crec que la tasca de suport és suficientment important com per tenir-la ben organitzada. És vital que la mestra de suport i la tutora és coordinin i mantenguin una comunicació constant per definir el tipus de suport que es farà amb aquell grup i les activitats que es poden realitzar aprofitant aquesta segona figura, no només pensant en els nins amb problemes, sinó en tot el grup classe.

Tal vegada el fet de que només vengui la mestra de suport a l’aula dues vegades a la setmana, dificulta el poder realitzar activitats innovadores, dirigides a tot el grup i no tan sols a una petita minoria. Així doncs, tal vegada el problema sigui una mescla entre manca de temps i d’organització.