És l'aula UEECO la solució?

Una part important de l'assignatura de suport ha estat basada en intervencions d'experts en l'àmbit o bé de persones que ens han vengut a contar les seves experiències personals lligades amb aquest món. Una de les visites que vàrem rebre ens va venir a parlar de les aules UEECO.

Es tracta d' una modalitat d'escolarització destinada a aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials associades a discapacitat psíquica moderada, a trastorns greus del desenvolupament, a discapacitat motriu severa, o a plurideficiències que necessiten suports molt individualitzats i específics així com adaptacions curriculars significatives en pràcticament totes les àrees curriculars i estratègies educatives molt diferenciades de la resta d'alumnes.

L'objectiu d'aquests espais és garantir el desenvolupament màxim de les capacitats que té cada alumne en l'àmbit individual i l'organització de l'aula és molt flexible i sempre s'adapta a les necessitats concretes de cada un dels alumnes.

Solen ser aules decorades de tal forma que els alumnes se sentin acollits i amb ganes d'anar-hi. A més, ells no les coneixen com "Aules UECCO" sinó amb noms com: Aula de colors, aula de diversió... La nomenclatura ajuda que aquests alumnes no se sentin tan diferents de la resta.

Ens va explicar que al centre al qual ell està disposen d'un espai d'aquest caire, i que en ella es duen a terme activitats que motiven a aquests nins amb necessitats educatives. Realitzen activitats que a un centre ordinari no realitzarien (jardineria o cuina, per exemple), i que tot el que fan resulta motivant pels nins i per tant, provoca un major aprenentatge. L'educació emocional té un paper molt important.



PERÒ... PENSAU QUE LES AULES UEECO SÓN LA SOLUCIÓ?

Malgrat totes les característiques esmentades, des del moment que es produeix una separació entre alumnes amb diferents característiques, no es dóna la inclusió. És cert que aquesta opció és més fàcil que la de què convisquin dins una mateixa aula alumnes amb diferents necessitats. Si optam per tirar endavant amb l'aula UEECO el més adient és considerar els resultats i els beneficis que pot aportar aquest tipus d'aula al centre.

Les famílies dins del procés E-A

Una de les peces imprescindibles dins del procés d'ensenyament són les famílies, un element que a simple vista pareix extern a l'escola, però que té més importància de la que creim.

Els mestres només controlam als nins quan estan dins l'aula, però... què passa quan surten d'aquest espai?

És aquí on entren les famílies; l'estatus socioeconòmic de les quals té molt a veure si ens referim a la motivació rebuda a casa. Trobam que les famílies amb un estatus socioeconòmic més alt, són les d’aquells nins que destaquen sobre la resta, ja que fora de l’aula reben motivacions extres per enriquir-se i culturitzar-se.

Quan et trobes dins l’aula i comences a treballar amb un grup te’n adones de quins nins són els que pertanyen a aquest tipus de famílies. Són nins que tenen un pensament elaborat, i raonen les respostes i intervencions durant les classes, també són nins que són organitzats, porten els deures quan toca i els porten ben fets. Situacions com aquestes t’ajuden a veure la implicació de la família, i de la importància que té que el nin es desenvolupi en un ambient enriquidor.

En resum, les famílies han de ser un element més del procés com ho són els mestres o els alumnes. I a més, la comunicació entre tots els elements que conformen el procés és completament necessari.

Desdoblament del grup o dos mestres dins l'aula?

Un dels temes que més debat generen en el món del suport educatiu, és tal vegada el de quin tipus de suport és el que afavoreix tant als alumnes amb necessitats i a la resta de grup.

L’ideal seria fer ús de metodologies tan obertes com per poder incloure a tots els nins d’una mateixa classe, i naturalment, aquestes metodologies serien tractades dins d’un mateix espai, sense treure a ningú de la classe.

El que no podem evitar és pensar en les dificultats que suposa treballar d’aquesta manera. Aconseguir programar classes prou obertes per a tots i que funcionin, i ens donin resultats exitosos, requereix molta feina darrere per part del mestre tutor, sempre coordinant-se amb el mestre de suport.

Podem considerar el fet de desdoblar el grup sempre i quan els alumnes que surtin de l’aula treballin el mateix que els que queden, i que, els grups siguin heterogenis sense considerar si els alumnes que surten tenen algun tipus de dificultat. Així doncs, fer un desdoblament ens ajudarà a treballar amb grups més reduïts.

D’aquesta manera aconseguirem que els nins amb dificultats treballin amb els seus companys sense ser exclosos, i a la vegada, tots els alumnes podran treballar, alguns dies amb la figura de mestra tutora i d’altres vegades amb la de mestra de suport.

Les conseqüències de treballar fent desdoblament de grups homogenis poden ser greus. Es poden produir problemes en la socialització, o situacions on els nins que surten de l’aula amb freqüència sofreixin comentaris o actituds negatives per part de la resta de l’alumnat.

En resum, consider que ambdós mètodes de suport són vàlids, sempre i quan els desdoblaments es realitzin en grups heterogenis, i que si es decideix deixar les dues figures dins l’aula, es treballi de forma que els alumnes amb necessitats no es sentin discriminats.

Un resum de les idees de la meva reflexió anterior es veuen plasmades al següent enllaç:

Tipus de suport amb dos mestres al l'aula. Teresa Huguet