No oblidem que els nins són nins...

Comencem per aquí...

Pareix que se'ns ha oblidat que els nins necessiten jugar, córrer, botar, olorar, embrutar-se, callar, estar al carrer... Però, quin és realment el concepte d'infància? 

Pareix que els nins d'avui en dia no poden gaudir dels seus drets naturals que tenen pel simple fet de ser nins. Pareix que han de ser adults tancats en un cos de nins, que aquests aspectes considerats com a drets naturals dels infants són premis per haver complit amb les seves obligacions d'adults.

I si els hi deixam llibertat per a què puguin ser el que volen? I si deixam que improvisin i aprenguin per ells mateixos?

 I si no els hi tallam les ales?

Un conte que convida a la reflexió...

Exclusió:

Hi havia una vegada un país habitat per figures geomètriques anomenat Circulandia. Aquest país s'havia cridat així perquè la majoria dels seus habitants eren cercles. I dic la majoria perquè no tothom l'era, ja que també hi havia triangles, quadrats, rectangles, rombes, i altres figures.
Els cercles, que es consideraven éssers bells per ser majoria, per ser "normals", rebutjaven i s'allunyaven de la resta de figures per la seva "anormalitat". 
- Els quadrats són rars -deien entre ells-. Tenen becs i línies rectes. No són tan bells com nosaltres, que som Figures Perfectes. Nosaltres podem rodar i rodar, i som totalment simètrics pertot arreu. Ningú pot comparar-se a nosaltres els Cercles.
- I que ningú s'apropi a aquests raritos -deien uns altres-. Segur que tenen una malaltia contagiosa. I si acabem com ells? Ja no seríem éssers normals, no podríem rodar tan bé. Ells són incapaços per a qualsevol cosa, sobretot per rodar. 
I així, sota aquestes idees, els Cercles no van permetre l'entrada de les altres figures en els col·legis, ni en els restaurants, ni en el gimnàs de karate, ni en l'equip d'escacs, ni en cap costat.
Consideraven millor tenir-los apartats i no apropar-se molt a ells, doncs, segons deien, "segur que no porten res bé".
I el seu món va quedar així:

Segregació:
Hi havia una vegada un país habitat per Figures Geomètriques anomenat Ciriculandia. Aquest país s'havia cridat així perquè la majoria dels seus habitants eren cercles. I dic la majoria perquè no tothom l'era, ja que també hi havia triangles, quadrats, rectangles, rombes, i altres Figures.
I els cercles, que es consideraven "normals", sentien llàstima de les altres figures, així que van decidir que no era bé excloure'ls de la societat, per la qual cosa van començar a construir escoles especials per a Quadrats, i escoles per a Triangles, i llocs habilitats per a Hexàgons, sales aparti perquè poguessin estar els Rombes...
- Així està bé! -exclamaven els Cercles-. D'aquesta manera les altres Figures tenen un lloc al món.
- Sí -responien uns altres-. Així està bé. Els quadrats, els triangles i altres figures no són com nosaltres. No tenen les nostres capacitats. Són diferents i no els faríem cap ben tenint-los al costat de nosaltres. No és bé excloure'ls, però tampoc barrejar-los amb nosaltres.
I el seu món va quedar així: 

Integració:
Hi havia una vegada un país habitat per Figures Geomètriques anomenat Circulandia. Aquest país s'anomenava així perque la majoria dels seus habitants eren cercles. I dic la majoria perquè no tothom l'era, ja que també hi havia triangles, quadrats, rectangles, rombes, i altres figures.
I els cercles no volien que la resta de figures estiguessin separades. No volien ni excloure-les ni segregar-les, així que van deixar un espai al costat d'ells.
Però com a la resta les veien diferents, com desgraciadament les consideraven minusvàlides (que significa "menys vàlides"), o malaltes, o problemàtiques, van decidir fer un punt i a part dins del seu món. Així estarien amb ells, però en un racó apartat perquè poguessin, segons comentaven, desenvolupar-se amb normalitat o no causar problemes.

- No podem excloure-les de la societat -argüían- perquè són ffgures geomètriques igual que nosaltres; tenen dret a ser respectats i tractats amb dignitat.

- És cert -deien també-. Però a les escoles no haurien d'estar al costat dels Cercles, doncs entorpirien el ritme "normal" de les aules i ells tampoc sortirien beneficiats. Cal crear aules a part dins del mateix centre.

Per això van construir escoles en les quals podien entrar triangles, quadrats, rombes, rectangles... però les van deixar en classes separades.
I d'aquesta manera el món i les aules van quedar així:

Inclusió:
Hi havia una vegada un país habitat per Figures Geomètriques anomenat Figurlandia. Aquest país s'havia cridat així perquè els seus habitants eren triangles, quadrats, rectangles, rombes, i altres figures geomètriques.
La majoria eren cercles, però aquests no veien cercles al món, sinó figures geomètriques, cadascuna amb la seva forma, la seva fortalesa, la seva feblesa, la seva forma de ser, pensar i sentir.
No es consideraven normals, ni les figures perfectes. I volien un món en el qual tothom estigués unit, una gran comunitat.

- I com fem per incloure'ls en la nostra societat? -va preguntar un. 

- És senzill -va respondre algú-: Agafarem unes tisores i els tallarem els becs fins que siguin cercles.

- Però això no els farà mal? -va qüestionar un altre-. Això deu fer mal... No em sembla bé obligar-los a ser cercles costi el que costi!

- El millor seria -van concloure al final- acceptar-los tal com són. Que estiguin dins de la nostra societat sense obligar-los a canviar.

- Ningú és una figura perfecta en aquest món! -van afirmar finalment-. Cadascú té els seus punts forts i els seus punts febles, i en unió podem aprendre tots de tots. Nosaltres podem fer ús de la nostra constitució per formar rodes que serveixen per portar grans càrregues, els quadrats units poden fer pilars i parets que sostinguin i formin edificis, els triangles i els rectangles units poden fletxes que ens guiïn el camí, amb els pentàgons i hexàgons es construeixen pilotes que serveixen per jugar al futbol, i fixeu-vos!, les pilotes són esferes, molt més rodones i belles que els Cercles.

Així doncs, van deixar de parlar de discapacitats i minusvalideses, per donar pas a la diversitat funcional, doncs cadascú, segons com és, té les seves capacitats i pot valer per a diferents coses.

D'aquesta manera el món va quedar així:

I totes les figures geomètriques van viure felices en unió, pau i harmonia!

Què és realment la inclusió?

En els darrers anys molts han estat els autors que han parlat sobre la inclusió i els canvis que ha sofert. Pareix que és té molt clara la teoria del que és i en que consisteix aquesta, però els problemes arriben quan s’ha de portar a la pràctica.

És cert que s’observa una evolució, que molts són els centres que intenten mantenir els alumnes amb necessitats tot el temps dins l’aula amb el grup, però moltes vegades això no és sinònim d’inclusió.

Es creuen que pel fet de no treure els nins de l’aula s’està duent a terme una bona pràctica, quan en realitat, el fet de que quedi a l’aula vol dir que la mestra de suport estigui només sobre aquests nins, fent una feina diferenciada. En aquesta situació parlam d’integració i no pas d’inclusió.

La següent imatge convida a la reflexió, i ens ajuda a definir què és realment la inclusió i amb que es confon sovint.

De més a menys inclusiu:

• Inclusió: Acceptar les diferències i conviure persones amb característiques diferents en un mateix espai sense fer cap tipus de separació entre elles.
• Integració: Persones diferents conviuen a una aula però fent distincions.
• Segregació: Separació total de persones diferents, tot i que les necessitats de tots estan ateses, però per separat.
• Exclusió: No tenir en compte a les persones amb necessitats fins el punt de no oferir cap tipus d'oportunitats.