Apps per alumnes amb discapacitat motòrica

Una discapacitat motòrica es caracteritza per una lesió en el sistema nerviós central que no li permet realitzar moviments, i conseqüentment, es veuen afectades altres àrees, com per exemple la comunicativa. Té una incidència en l'articulació de paraules i per tant la comunicació es realitza amb molta dificultat. És una discapacitat visible, és a dir, no passa desapercebuda com si ho fan altres discapacitats, ja que des de fora podem veure si un nin té aquesta discapacitat pel fet d'anar amb cadira de rodes, per exemple.

És per això que s'han de cercar estratègies alternatives per facilitar-los la comunicació. Una de les estratègies molt emprades són els pictogrames i d'altres suports visuals. A través d'ells podran comunicar-se assenyalant les imatges que tenen al seu abast.

Això els ajudarà al fet que puguin expressar els seus sentiments o desitjos sense fer ús de paraules, només amb imatges. Per aquest motiu és important que el catàleg de possibilitats sigui ample; és a dir, els hi hem d'oferir molta varietat d'imatge perquè ells puguin dir exactament el que volen.

Existeixen també recursos TIC per afavorir la comunicació per aquests infants. M'agradaria destacar l'aplicació: "DIME". Una aplicació  per a la pantalla tàctil iPad d'Apple que fa possible que persones amb discapacitat en la parla puguin millorar la seva

autonomia personal, ja que permet la seva comunicació amb la resta de la gent. És molt intuïtiva la qual cosa facilita el seu ús.

Els infants són un sac d'emocions

Molts són els experts que afirmen que els nins amb necessitats educatives són més inestables emocionalment i els mestres, moltes vegades se n'obliden. Deixen de banda l'aspecte emocional i només es preocupen de tractar tots els continguts que marca el currículum.

És cert que han d'aprendre i han d'aconseguir uns mínims, però, crec que en aquests casos el més important és que siguin feliços.

Penso que aquests nins necessiten afecte, necessiten a persones que es preocupin de si estan bé. Necessiten que els comprenguin i que tenguin en compte la seva part interior.

Estaria bé deixar que descobrissin les seves emocions i que ens expliquin com es senten en cada moment!

            

Un recurs molt útil per ajudar a què els nins expressin les seves emocions és el conte de "El monstre dels colors" (Anna Llenas). Intenta que els nins reconeguin les seves emocions i aprenguin a ordenar-les. És un recurs inclusiu vàlid per tots els nins!

                                 

Recursos treballar a l'aula

Algunes de les propostes que s'exposen les hem posat en pràctica dins les sessions de l'assignatura i he pogut veure el caire engrescador i motivant dels recursos. Com podreu observar molts d'aquests tenen de base les TIC, un recurs molt útil i amb moltes possibilitats que no sempre són explotats al màxim possible. Trobam que són recursos vàlids per tots els alumnes i sobretot pels nins amb alguna dificultat.

Els següents recursos són amb els que hem treballat a l'aula. A més, aquí teniu un recull de 45 recursos imprescindibles per a treballar amb els nins.

• KAHOOT: Creació de qüestionaris personalitzables. Cada alumne respon de forma simultània des del seu aparell electrònic i es coneixen els resultats de forma immediata.
• THAT QUIZ: Genera exercicis i permet veure les respostes de forma ràpida.
• PADLET: Permet fer reculls de tot el que s'ha après i que quedi com si aferràssim post-its.

45 imprescindibles

Racons per fomentar la participació d' alumnes amb dislèxia

El treball que hem realitzat per a l'assignatura a la qual va dedicada el bloc, tractava sobre les DEAs. 

A continuació està explicada la nostra proposta didàctica per treballar a l'aula si tenim algun nin amb dislèxia. Són tan inclusius que no requereixen cap tipus d'adaptació, i per això també serien aplicables a grups sense alumnes amb necessitats:

Racó de memòria: El que es pretén treballar a aquest racó és la memòria a curt termini. Ho plantejarem mitjançant jocs, per fer que siguin més atractives i els alumnes es motivin.

• Memory: Aquesta activitat consistirà a fer parelles de paraules o d'imatges. Hauran d'ajuntar una carta on aparegui una imatge i una altra amb el nom d'aquesta. Hi haurà una segona versió on hauran d'unir imatges amb frases que expliquin el que està ocorrent a la imatge.
• Recorda l'ordre: La segona activitat del racó consistirà en què els alumnes hauran de recordar la seqüència en que apareixen les paraules, les hauran de dictar de forma oral. Farem el mateix fent servir imatges. D'aquesta manera ja hauran de pensar per relacionar la imatge amb el seu nom.

Racó d'escriptura: L'objectiu d'aquest racó serà practicar la part de l'escriptura. Ens centrarem en les grafies i en la relació entre fonema-lletra.

• Creació de paraules amb xapes: El que volem practicar aquí és la creació de paraules fent ús d'un material manipulatiu com són les xapes. Aquestes xapes tindran escrita una lletra dedins, i el que hauran de fer és crear el màxim de paraules possibles durant el temps que romanguin al racó; després faran el mateix però utilitzant les xapes de síl·labes.
• Què ocorre aquí?: Cada nin trobarà una fitxa amb una imatge i haurà d' explicar que està passant. A un nin amb dislèxia li podrem posar algunes pistes que facilitin l'escriptura. 

Racó de lectura: Aquest serà el racó on es practiqui la lectura. Ho farem utilitzant textos sempre realistes i funcionals.

• Endevinalles, embarbussaments, receptes i notícies. Hem seleccionat aquests tipus de textos, ja que creiem que són textos funcionals i que es poden adaptar perfectament al moment que els vulguem treballar. L'activitat serà lliure, és a dir, cada nin podrà triar el text que vulgui treballar. Cada text tindrà una forma diferent de treballar la seva comprensió. Per exemple, a la recepta, haurem d'encerclar les paraules que siguin ingredients, entre d'altres. El que haurem de fer amb la notícia, és llegir els fets i ordenar-los segons en l'ordre que han ocorregut.
• Relacionar imatges amb el text. Aquesta segona activitat serà treballada mitjançant les imatges de diaris, revistes i d'altres mitjans de comunicació amb suport visual. A un costat tindrem imatges i a l'altre estaran els seus peus de fotografia retallats. Els nins hauran de trobar els peus de foto que corresponen a cada imatge, i aferrar les dues parts a una cartolina.

Racó d'escoltar i parlar: Treballarem la part oral i la part d'escolta a un mateix racó.

• Recordes el que has escoltat? Treballarem a aquesta activitat la capacitat d'escolta i el nivell d'atenció. Els hi contarem una història que ells coneguin i després entre tots ho hauran d'anar narrant, intentant recordar el que han sentit prèviament. La mestra supervisarà aquesta activitat en tot moment i la dirigirà.
• Què faries? Dins d'una bossa ficarem papers amb diferents situacions escrites. Per parelles hauran de treure un paper i tindran uns minuts per preparar un petit diàleg que després hauran de representar. Faran una primera part preparada i una segona on la mestra intervindrà i farà un petit canvi a la situació i els nins hauran de tenir capacitat de reacció, i saber improvisar el que diran.

Una bona forma d'organització de l'aula

La següent proposta parla de l'organització de l'aula en grups cooperatius. Que els alumnes d'una classe estiguin asseguts en grups permet poder realitzar moltes activitats de cooperació entre ells. A més, treballar en petits grups no fomenta la competitivitat entre cadascun d’ells, sinó que facilita que cada grup tengui el seu ritme de feina sense establir comparacions amb la resta.

Personalment crec que el fet que s’asseguin d’aquesta forma afavoreix molt en els resultats de les feines que realitzen en grup, ja que sempre són més completes que si les realitzassin de forma individual. Tot i que també s’ha d’anar amb compte i assegurar-se de què tots els nins del grup treballin i vagin progressant, cadascun dins de les seves possibilitats.

També és important tenir amb compte les persones que formen part de cada grup. A la meva aula, per exemple, a cada taula trobam un nin que es desenvolupa bé en l’àmbit escolar, i un altre, que pel contrari, té més dificultats. La idea és que entre el treball entre iguals, el que té més facilitats ajudi al que en té menys.

Però tornam al mateix d’abans, s’ha d’anar amb compte que el nin més brillant no intenti assignar-se el paper de líder i vulgui passar sobre la resta. Una forma que proposen Anguita et al (2000) per tal d’evitar aquestes situacions seria establir una sèrie de normes per poder regular el repartiment de les tasques.

Centrats en els alumnes amb necessitats educatives, el treball en grups cooperatius, els hi permet desenvolupar el seu potencial i contribuir al del seus companys. El fet de treballar en grup també els hi ajuda a ells, ja que moltes vegades aprenen més dels companys que del mateix mestre. Així, podem afirmar que la motivació de treballar en grups cooperatius beneficia de forma significativa a aquests nins.

Per acabar, m'agradaria destacar l’afirmació que fan Johnson, Johnson,& Holubec, E.J. (1999) sobre l’objectiu dels grups d’aprenentatge:

“El propòsit dels grups d'aprenentatge cooperatiu és enfortir a cada membre individual, és a dir, que els alumnes aprenen junts per poder després exercir-se millor com a individus.”