Llibres si, llibres no

Un dels temes que més debat ha generat els darrers anys és el dels llibres de text. Són moltes les opinions sobre aquest tema. Moltes i diverses. Alguns mestres que es posicionen a favor d'aquests s'excusen dient que faciliten molt la feina, i que així, saben exactament el que han de tractar a cada una de les unitats en les quals es divideix el llibre.

D'altra banda trobam als mestres que defensen una educació sense fer ús d'ells, ja que opinen que treballar seguint únicament amb llibre de text ferma al mestre, i no li permet realitzar tasques que puguin incloure a tothom.

Utilitzar el llibre de text suposa a què tots els alumnes d'una mateixa classe, cadascun amb ritmes d'aprenentatge diferent, s'hagin d'adaptar a uns mateixos continguts i objectius. Això va en contra dels principis de la inclusió, ja que no respecta des de cap punt de vista les necessitats dels alumnes en cada situació.

És cert que treballar amb llibre facilita la feina, però ningú ha dit que ser mestre sigui fàcil. La nostra tasca com a mestres ha de fer que tots els alumnes d'un grup se sentin còmodes i puguin assolir els objectius, cadascun d'ells dins de les seves possibilitats. 

En definitiva; treballar amb llibre és una de les metodologies menys inclusives, sota el meu parèixer, i més tenint en compte totes les estratègies i metodologies que han anat sortint darrerament, que ens permeten impartir sessions a l'abast de tothom amb més llibertat de la que ens donen els llibres de text.