La
majoria de vegades quan parlam d’alumnes que requereixen una
atenció especial pensam només en alumnes amb necessitats educatives
d’aprenentatge, però poques vegades ens enrecordam dels alumnes
d’altes capacitats.
Jo
també era de les que pensava que els alumnes amb altes capacitats no
suposen cap tipus de pertorbació dins l’aula, i que el que fan es
facilitar el treball, però no és així. Fins que no ho
he experimentart en primera persona, no he pogut veure l’atenció
que necessiten aquests nins.
Els
alumnes diagnosticats amb altes capacitats són alumnes que acaben la
feina en la meitat de temps que la resta. A més, el fet de tenir
altes capacitats fa que s’avorreixin a classe i per tant perdin el
fil.
És
difícil satisfer les necessitats de tots els alumnes dins d’una
aula ja que tots i cadascun d’ells són diferents, i per
conseqüència els seus ritmes d’aprenentatge també ho són. Per
tant, al meu centre s’ha optat per fer amb els nins amb aquestes
característiques és que facin una feina extra a la resta. Aquests
nins disposen de molt de més temps al final de les sessions perquè
acaben les feines amb molta antelació.
Quan
acaben les tasques, surten al passadís, on tenim taules i cadires, i
allà es posen a treballar en el seu projecte, pensat i duit a terme
només per ells. La mestra els hi dona les indicacions però com que
són nins autònoms, la feina plantejada la realitzen tots sols,
sense tenir un mestre supervisant tota l’estona.
Consider
que aquesta opció de treball no és la més adequada, ja que de
certa forma el que estam fent és excloure. Tal vegada el que
s’hauria d’aconseguir és plantejar tasques més obertes on tots
els nins tenguin cabuda, i no només pensar en adaptar les activitats
als nins amb necessitats, sinó que també considerar als oblidats
nins amb altes capacitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario