En
els darrers anys molts han estat els autors que han parlat sobre la
inclusió i els canvis que ha sofert. Pareix que és té molt clara
la teoria del que és i en que consisteix aquesta, però els
problemes arriben quan s’ha de portar a la pràctica.
És
cert que s’observa una evolució, que molts són els centres que
intenten mantenir els alumnes amb necessitats tot el temps dins
l’aula amb el grup, però moltes vegades això no és sinònim
d’inclusió.
Es creuen que pel fet de no treure els nins de l’aula s’està duent a terme una bona pràctica, quan en realitat, el fet de que quedi a l’aula vol dir que la mestra de suport estigui només sobre aquests nins, fent una feina diferenciada. En aquesta situació parlam d’integració i no pas d’inclusió.
La
següent imatge convida a la reflexió, i ens ajuda a definir què és
realment la inclusió i amb que es confon sovint.
De
més a menys inclusiu:
- Inclusió: Acceptar les diferències i conviure persones amb característiques diferents en un mateix espai sense fer cap tipus de separació entre elles.
- Integració: Persones diferents conviuen a una aula però fent distincions.
- Segregació: Separació total de persones diferents, tot i que les necessitats de tots estan ateses, però per separat.
- Exclusió: No tenir en compte a les persones amb necessitats fins el punt de no oferir cap tipus d'oportunitats.

No hay comentarios:
Publicar un comentario