Un
dels casos més forts que podem trobar dins de les discapacitats és
el dels nins hospitalitzats. Són alumnes que per causa d'una
malaltia no poden acudir a l'aula ordinària.
Quan parlam d'aquests
nins, no només estam tocant
l'àmbit educatiu, sinó que també ve implícita la part més
emocional i humana. I tampoc ens referim només a aquests nins, sinó
que les seves famílies hi tenen un paper molt important. S'ha de
tenir en compte la inestabilitat emocional en què es veuen
immersos per la situació en la qual es troben i la
necessitat de donar-los suport quan la necessitin.
La
malaltia que pateixen no implica necessàriament tenir problemes
d'aprenentatge. Així doncs, si no patissin
aquella malaltia podrien seguir
les sessions com la resta dels seus companys. Per tal de
què aquests nins no perdin el fil de la seva classe i puguin
anar aprenent paral·lelament amb el seu grup trobam aules
dins els hospitals. Són els nins els que decideixen si volen anar a
aquestes aules. Per a ells, aquestes estones dins l'aula els hi
serveix per sortir de l'habitació en la qual es troben avorrits
hospitalitzats i evadir-se, així com poden, de la seva situació.
Centrats
en l'àmbit acadèmic, trobam que
en aquests casos, un pilar fonamental és la comunicació entre
escola-hospital. Veim que
tenen molta importància les noves tecnologies, que fan que aquesta
necessària comunicació sigui més fàcil de dur a terme. Tot i que
com a handicap, ens trobam que
aquests nins, quan surten del seu espai per anar a les aules, mostren
un cert rebuig cap a les TIC i cerquen passar el seu temps amb jocs
que fomentin el contacte amb la resta de nins amb què es
troben a l'aula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario