Una
de les lluites lligades als infants NEE i NESE són les etiquetes. I
no em referesc al nom que se li dóna a la dificultat o trastorn
que pugui presentar, sinó al nom "vulgar" que se li dóna
pel simple fet de no ser igual a la resta. També és important dir
que moltes de les etiquetes que s'adjudiquen als infants solen ser
prèvies al diagnòstic, i per tant, són atacs gratuïts que reben
uns pobres infants que tal vegada estan esprement al màxim el
seu potencial.
L'etiquetatge
pot venir donat per part de l'entorn del nin, tant per part dels
companys com fins i tot dels mestres. El problema ve quan el nin es
creu allò que li diuen; després de sentir tantes vegades que no val
per res, s' ho
acaba creient. A aquestes edats els nins són plàstics i els
comentaris o les actituds que puguin rebre en el període de la
infància poden condicionar la seva forma de ser.
El
suport que es doni a l'aula té un paper important en el tema de les
etiquetes, ja que si s'opta per treure al nin de l'aula,
estam augmentant les diferències dels nins amb dificultats i la
resta.
Dinàmiques
de cohesió i altres activitats per acollir a aquests nins són
estratègies ideals perquè se sentin a gust dins del
grup i a la vegada evitarem que apareguin les etiquetes.
El
que ens hem de plantejar és si és necessari i imprescindible la
classificació d'aquests infants. Si el fet de posar nom al seu
problema els ajudarà o més aviat els condicionarà. Està
clar que quan es realitza un diagnòstic s'ha de posar nom a la
dificultat, però s'ha d'anar amb compte a les
conseqüències que pot tenir aquest fet. No només s'ha de
considerar la reacció dels infants, sinó també s'ha de tenir en
compte la reacció dels que els envolten a ells.
Tal vegada si els deixem d'etiquetar els deixarem ser!
No hay comentarios:
Publicar un comentario