Una història que emociona

Sense cap dubte, la visita més especial que hem rebut és la d'una mare i un fill amb TEL, que han hagut de lluitar tota la seva vida a causa de la mencionada discapacitat.

La seva és una història de les que emocionen de veres, d'aquestes que fan que ens plantegem les coses i pensem que rendir-nos no és una opció. Que la vida et torna tard o prest tot allò pel que has lluitat; que la perseverança, la paciència i la força de voluntat donen els seus fruits.

El jove que ens va visitar és un jove diagnosticat amb TEL, un trastorn que dificulta la comprensió, adquisició i expressió del llenguatge. Pot afectar a tots, un o algun dels components fonològic, morfològic, semàntic, sintàctic o pragmàtic del sistema lingüístic.

La història té inici quan la mare comença a percebre alguns símptomes de què alguna cosa no anava bé als primers anys de vida del seu fill. Gràcies a la insistència d'aquesta figura materna, el nin va passar a mans d'especialistes, i després de moltes proves, finalment va se li va diagnosticar el trastorn del llenguatge.

Ningú més que el mateix nin i la seva família saben el que han passat, tot el que han hagut de fer perquè les diferències del nin (ara ja no tant nin) amb la resta de companys de la seva classe es reduïssin.

Si aquest nin ha arribat fins on ha arribat és gràcies a la seva família, una família lluitadora que sempre ha dipositat la seva confiança en ell, que l'ha animat a seguir i li ha donat les forces que necessitava quan les seves no eren suficients, que l'ha ajudat a desenvolupar tot el seu potencial i ha lluitat contra totes les persones que han dificultat l'assoliment dels seus objectius.

Aquest mateix camí, sense una família darrera donant suport, tal vegada hauria estat molt costa amunt, i hauria fet que els resultats no fossin els mateixos.

Aquest nin sap que té TEL i en què consisteix aquest trastorn; i no només ho sap sinó que no té cap problema en què la resta ho sàpiga. Ho diu orgullós perquè sap que tots som diferents, i que el fet que estigui diagnosticat amb aquesta dificultat no és més que un aspecte que el diferencia de la resta, com podria ser també el color dels ulls o dels cabells.